Constaten el potencial terapèutic de la inhibició de l’autofàgia en certs tumors

Temas relacionados:
Herramientas
Barcelona
|
18 may 2017 - 16:00 h
|

Un article en la revista Biological Reviews sobre la interacció entre autofàgia i tumorigènesi realitzat pel Grup de Recerca Biomèdica amb Cèl·lules Mare de Càncer que dirigeix Matilde Lleonart, del VHIR, reforça la possibilitat de plantejar el mecanisme d’inhibició autofàgica com a part del tractament per alguns tipus de càncer especialment agressius i/o amb alta capacitat metastàsica. L’objectiu d’aquesta revisió era explicar “el paper contradictori de l’autofàgia com un mecanisme que tant pot promoure com inhibir la tumorigènesi (procès de formació del tumor) utilitzant diferents models”, explica Lleonart. També es va plantejar la discussió sobre la inducció o inhibició de l’autofàgia com a mecanisme pel tractament del càncer.

En aquest sentit, van plantejar com a objectiu futur poder predir quins tumors es beneficiarien d’un enfocament terapèutic basat en la inhibició de l’autofàgia, preferiblement en combinació amb radioteràpia estàndard o quimioteràpia. Igualment, van proposar el potencial de la inhibició de l’autofàgia com a mecanisme pel tractament de certs tipus de càncer de naturalesa agressiva i metastàsica com els TNBC (càncers de mama triple negatiu i tumors de laringe molt agressius).

Per aconseguir això, es necessiten mètodes estandarditzats per validar la presència d’autofàgia en biòpsies humanes; estudis que permetin la detecció de nous biomarcadors autofàgics en biòpsies humanes per revelar subtipus de càncer en què la inhibició autofàgica seria eficaç; major definició de la influència del microambient tumoral de tot el tumor (incloent-hi les contribucions d’altres tipus de cèl·lules de l’estroma i macròfags associats a tumors); estudis de detecció de fàrmacs per aclarir els antagonistes de l’autofàgia; i determinació dels mecanismes responsables de l’adquisició de la resistència individual als inhibidors de l’autofàgia.

Els investigadors van utilitzar quatre models per a la revisió, depenent de les característiques de cada tumor. El primer model planteja si l’estroma del tumor pot ser clau per “alimentar” a les cèl·lules canceroses per autofàgia; el segon, va analitzar la inflamació com a clau del destí del tumor; el tercer model permetia revisar si les diferències genètiques poden explicar respostes cel·lulars variables enfront dels inhibidors / estimuladors de l’autofàgia; i, per últim, en el quart model s’estudiava l’heterogeneïtat del tumor com a factor determinant de la resposta autofàgica.

Twitter
Suplementos y Especiales