El càncer de mama durant l’embaràs es pot tractar i no ha de ser cap motiu per a la interrupció de l’embaràs

Temas relacionados:
Herramientas
Barcelona
|
21 jul 2017 - 08:00 h
|

La decisió d’avortar quan es diagnostica un càncer de mama durant l’embaràs no millora el pronòstic de les pacients. Aquesta és una de les conclusions principals a les que ha arribat el treball de tesi doctoral elaborat per Cristina Saura, investigadora principal del Grup de Càncer de Mama i Melanoma del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i Cap de la Unitat de Mama del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i dirigit per Javier Cortés, investigador associat translacional del VHIO i cap de secció de Càncer de Mama i Tumors Ginecològics de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal.

Durant anys, més de cinquanta dones a les que s’havia diagnosticat càncer de mama durant l’embaràs han estat tractades a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron per un equip multidisciplinar integrat pels serveis d’Oncologia, Obstetrícia i Ginecologia i la Unitat de Patologia Mamària. Ara els resultats finals d’aquest estudi demostren que aquestes pacients es poden sotmetre a un tractament adequat per al càncer de mama durant l’embaràs sense necessitat d’interrompre’l, amb un seguiment adequat per part d’un equip experimentat, i això no representa cap risc per al nounat ni empitjora el pronòstic de la mare.

Consells per al tractament

En el seu treball, Cristina Saura destaca la importància del fet que el centre en el qual es practiqui el tractament de les pacients diagnosticades amb càncer de mama durant l’embaràs tingui l’opció de dur a terme un tractament multidisciplinar de la malaltia. D’aquesta manera es podran evitar complicacions i s’assoliran els millors resultats, tant oncològics per a la mare com pediàtrics per al nounat. També conclou que el càncer de mama durant l’embaràs presenta unes característiques d’agressivitat congruents amb una població de dones a les que s’ha diagnosticat en edat jove, i es comporta de la mateixa manera.

En l’estudi s’arriba a la conclusió que el tractament d’aquests casos ha de ser tan semblant com sigui possible al d’una pacient no embarassada. “Això inclou la cirurgia, quan fos precisa, en qualsevol moment de l’embaràs, i també la quimioteràpia amb antraciclines i/o taxans, a partir del segon trimestre”, explica Saura investigadora principal del Grup de Càncer de Mama i Melanoma del Vall d’Hebron Institut d’Oncología (VHIO) i autora d’aquest treball. “El que si cal desaconsellar és l’ús de radioteràpia o fàrmacs biològics, i aquells dels quals no es disposi d’informació pel que fa a interaccions possibles durant l’embaràs”, afirma.

Twitter
Suplementos y Especiales