El Cercle de Salut també vol que l’EMA s’instal·li a Barcelona

El Cercle ha impulsat un col·loqui sobre la candidatura de Barcelona
Herramientas
Barcelona
|
23 jun 2017 - 14:15 h
|

Quina és la missió de l’Agencia Europea del Medicament? En trauran algun avantatge els sanitaris pel fet que s’ubiqui a Barcelona? Amb l’objectiu de resoldre aquestes i altres qüestions, el Cercle de Salut va organitzar, el 19 de juny al Col·legi de Metges de Barcelona, un col·loqui al voltant de l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) i la candidatura de residència a Barcelona. Actualment, l’EMA té la seu a Londres però, com a conseqüència del Brexit, abandona la capital anglesa i ha de buscar un nou lloc.

Barcelona ha presentat, per segona vegada (la primera va ser l’any 1992), la candidatura d’acollida. Miquel Bruguera, president del Cercle de Salut, considera que “la residència de l’EMA a Barcelona suposaria un gran avantatge per a la ciutat, el país i la mateixa agència”. Segons Carles Codina, del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, el fet que l’EMA vingui a Barcelona ha de suposar, en termes de recerca, “una plataforma que aplegui tots els professionals sanitaris i serveixi per facilitar la traslació del coneixement”.

Expectatives complides de l’EMA

“Les expectatives posades en l’EMA s’han complert. L’EMA és una història d’èxit”, va assegurar Cristina Avendaño, presidenta de la Societat Espanyola de Farmacologia Clínica i membre del Consell d’Administració de l’EMA entre els anys 2006 i 2010. Segons Avendaño, “gràcies a la seva consolidació tenim un sistema d’avaluació de medicaments únic a nivell europeu i aquesta agència n’és la coordinadora”. Avendaño va reconèixer que la creació de l’EMA, l’any 1993, constitueix la culminació del procés d’harmonització de l’avaluació dels medicaments, amb l’establiment d’un únic procediment establert, l’anomenat “registre centralitzat”. “S’han unit tots els recursos científics de les agències europees per assolir l’efectivitat i aconseguir el sistema de coordinació tècnica central que té actualment l’agència”. Actualment, segons l’experta, s’han ampliat els medicaments que passen per l’avaluació de l’EMA. “Al principi només s’avaluaven els medicaments biotecnològics i ara s’ha ampliat al registre de medicaments per a malalties com diabetis, sida, càncer, malalties víriques, etc.”Avendaño considera que el fet que el Parlament europeu decideixi, deu anys després, ampliar les atribucions de l’EMA, “vol dir que anàvem bé i tot i que el sistema d’avaluació és un procediment complex, ple de comitès i de reavaluacions, científicament és molt potent”.

La industria farmacèutica, segons Jordi Ramentol, vicepresident de Farmaindustria, té una visió positiva de l’EMA. “És evident que l’agència simplifica els procediments, que abans s’havien de fer país per país, i que ara es poden fer de manera centralitzada”. A més, Ramentol va reconèixer que l’EMA garanteix la seguretat dels pacients i dels medicaments “ja que centralitza la farmacovigilància”.

Per la seva banda, Carles Codina va assenyalar que en la política dels biosimilars, l’EMA està editant documents de consens. “Estan impulsant i desmitificant el concepte dels biosimilars i donen les garanties d’igualtat amb els altres medicaments, aquest fet és important”.

La participació del pacient en aquest organisme és cada vegada més palesa. Segons Avendaño, els pacients s’han incorporat a l’agència europea en els consells més importants. “Des dels consells d’administració fins als comitès que prenen decisions sobre l’autorització dels medicaments”. Tot i que la veu dels pacients s’ha incorporat “de ple dret” a tots els comitès, l’experta considera que “encara fa falta seguir incorporant-los en tot el procés, des de saber identificar què és el que volen, a què li donen més o menys valor en una malaltia”.

La dada

Diversos professionals sanitaris han creat el Cercle de Salut, una entitat que, segons el seu president, Miquel Bruguera, que va ser president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), vol ser un fòrum de reflexió i debat sobre polítiques sanitàries. “Un lloc on es pugui ensenyar críticament com van evolucionant els sistemes de salut europeus i tenir en compte els mètodes amb un cost-benefici raonable. A partir d’aquí, volem formular propostes al Departament de Salut perquè les pugui utilitzar per implantar-les al nostre país”.

La presentació en societat del Cercle de Salut es va realitzar a mitjans de febrer. Segons Bruguera, el context sanitari actual ha propiciat la creació d’aquesta entitat. “El professional sanitari està força queixós. Tenim un sistema sanitari bastant ben dissenyat i força eficaç però, en canvi, no creix perquè el finançament cada vegada és més pobre i no hi ha perspectiva de que això millori”. Bruguera ha destacat que aquest estat d’insatisfacció ha generat converses dins el sector. “Ha germinat la idea de fer alguna cosa que no hi era”.

Twitter
Suplementos y Especiales