Madrid
|
19 may 2017 - 15:00 h
|

“La xifra de pacients tractats probablement sigui la més alta d’Europa. Espanya pot convertir-se en un referent en l’eliminació de l’hepatitis C si no es baixa la guàrdia en les línies estratègiques del Pla per a l’abordatge de l’hepatitis C”. Són paraules del coordinador de l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (Aehve), Javier García-Samaniego.

Espanya es troba immersa en l’objectiu establert per l’Organització Mundial de la Salut de reduir les hepatitis víriques un 90 per cent el 2030. En aquest context, Aehve es fixa com a meta l’eliminació de l’hepatitis C el 2021. Per a això, ha llançat 21 recomanacions orientades a aquesta fi.

La primera d’elles fa referència a l’equitat. “Hem de garantir-la amb independència de la gravetat de la malaltia. No és igual en totes les comunitats autònomes”, va assenyalar García-Samaniego durant la presentació del text la setmana passada. Es referia a dues comunitats autònomes que en l’actualitat tracten a tots els pacients sense importar el grau de fibrosi: la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid. L’Aliança pretén que la resta de comunitats segueixin les sendes marcades per València i Madrid. A aquest efecte farà una crida pel tractament universal al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que podria reunir-se per primera vegada des que Dolors Montserrat és ministra de Sanitat, el proper juny.

No és l’única iniciativa orientada al Cisns. Les societats de primària treballen en l’actualitat per a la ratificació del protocol que van elaborar al febrer al costat de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge (AEEH), segons va relatar José María Molero, representant de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària.

Des de l’entrada en vigor del pla s’han tractat a Espanya al voltant de 72.000 pacients dels 94.000 diagnosticats a l’inici del pla. Les recomanacions de la Aehve insisteixen de manera especial en el cribratge i seguiment dels pacients. No existeixen xifres oficials. Però el nombre de pacients no diagnosticats i pendents de tractament podria situar-se entre els 50.000 i les 100.000 persones, segons va destacar García-Samaniego. És a dir, entre un 35 i un 50 per cent dels pacients. El Ministeri treballa en l’actualitat per obtenir les dades definitives. “A la fi d’aquest any tindrem les dades de prevalença de Sanitat”, va explicar Jesús Farjas, de la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics.

Una altra de les línies en les quals va insistir el coordinador d’Aehve és l’estimulació de pautes de tractament curtes “en tots els pacients naïve en estadis F0-F3 de fibrosi”.

Seguiment

El representant de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses (Seimc), Juan Berenguer, va insistir que l’èxit “del seguiment del pla dependrà del compliment de totes les línies estratègiques, no solament el tractament”.

Una altra qüestió que planteja la Aehve és la major coordinació entre l’atenció primària i l’especialitzada amb l’establiment de circuits de coordinació. En aquesta línia, primària juga un paper fonamental en el seguiment dels pacients tractats. Pel que fa a aquells que no responen, García-Samaniego va insistir que l’entrada l’any que ve dels nous tractaments pangenotípics permetrà “rescatar-los”.

Twitter
Suplementos y Especiales