“Les infeccions nosocomials són tot un repte sanitari”

MIGUEL SALAVERT LLETI Cap Unitat Malalties Infeccioses Hospital Universitari i Politècnic La Fe (Valencia)
Herramientas
Barcelona
|
15 sep 2017 - 15:00 h
|

Les infeccions nosocomials afecten el 5 per cent dels pacients i comporten una elevada morbimortalitat i un major cost econòmic. L’Institute of Medicine (IOM) va publicar l’any 2000 l’informe “To Err is Human: Building a Safer Health System”, on s’assenyalava que la infecció nosocomial és un dels principals problemes de salut pública i va emfatitzar la importància d’implantar sistemes de prevenció per millorar la qualitat assistencial als centres sanitaris.

Pregunta. Quina és la situació de les infeccions nosocomials a Espanya?

Resposta. Les infeccions nosocomials són infeccions adquirides durant l’estada en un hospital i que no estaven presents ni en el període d’incubació ni al moment de l’ingrés del pacient. Les infeccions que ocorren més de 48h després de l’ingrés solen considerar-se nosocomials. No obstant això, en l’actualitat el concepte d’infecció relacionada amb l’assistència sanitària (IRAS) ha traspassat clarament el marc de l’hospital. Les infeccions relacionades amb el sistema sanitari són les que tenen relació amb pràctiques assistencials en pacients que estan hospitalitzats o ambulatoris, però en contacte amb el sistema. L’estudi Epine (Estudi de Prevalença de les Infeccions Nosocomials a Espanya), en el recent informe de l’any 2016 obtingut amb dades de 294 centres hospitalaris espanyols i amb una població de 59.016 pacients inclosos, va estimar que el 7,92 per cent (4.673) dels pacients hospitalitzats van presentar algun tipus d’IRAS. Com a curiositat, en aquest últim estudi la infecció nosocomial amb origen en la ferida quirúrgica (prevalença del 2,24 per cent) ha sobrepassat a l’habitual predomini de la infecció urinària (1,59 per cent) i de les respiratòries (1,74 per cent) que havia esdevingut com a viratge en els últims anys. Igual que en els estudis d’anys previs, la major prevalença de pacients amb infecció nosocomial es produeix en hospitals amb més de 500 llits (6,44 per cent) i centres terciaris (6,30 per cent) i/o especialitzats (6,95 per cent), sent les unitats de pacients crítics les àrees en les quals es produeixen un major nombre d’infeccions proporcionalment (21,37 per cent).

P. Què es podria fer per reduir el nombre de casos?

R. És evident que els moderns mètodes d’assistència mèdica i fórmules de gestió sanitària permeten disminuir l’efecte d’exposició a l’entorn del nosocomi, encara que no tant del mitjà sociosanitari, però és indiscutible que la possibilitat de dur a terme l’assistència del pacient en unitats d’hospitalització domiciliària, cirurgia sense ingrés, en hospitals de dia, en l’entorn més proper al centre ambulatori, etc., permetria minimitzar el risc d’adquisició d’aquestes infeccions nosocomiales.

Encara que tampoc no s’ha d’oblidar que el personal sanitari que atén a aquests pacients, als quals facilitem l’alta precoç o evitem fins i tot l’ingrés, ha de complir estrictament amb les mesures essencials de correcta higiene de mans i de mètodes d’aïllament que siguin requerits o suggerits pels serveis de medicina preventiva.

P. Reduir aquestes infeccions ajudaria a reduir costos al sistema sanitari en el seu conjunt?

R. Moltes d’aquestes infeccions estan causades per bacteris multiresistents, i aquest és el problema clau que ha empitjorat la situació de la ja problemàtica infecció hospitalària. En un informe global, recentment publicat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es descriuen nivells alarmants de resistència, tant per a infeccions comunitàries, com per a les associades a les cures sanitàries. El Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès) estima que a Europa la resistència antimicrobiana causa 25.000 morts anuals i suposa 1,5 bilions d’euros en despeses sanitàries i pèrdues de productivitat. Al mateix temps, es produeixen 37.000 defuncions per infeccions relacionades amb l’assistència sanitària (IRAS), moltes d’elles causades per microbis resistents. A Espanya, la xifra de morts relacionada amb infeccions vinculades a l’assistència sanitària s’estima en 3.200 a l’any. D’aquesta menra, suposa un major nombre de morts que el dels accidents de trànsit, xifrat entorn de les 2.500 morts anuals.

P. Quins són les noves alternatives en maneig d’infeccions estafilocòcciques greus?

R. Quan la infecció s’ha declarat, i és greu, com una sèpsia, osteomielitis, endocarditis, pneumònia o meningitis, l’actuació clau ha de ser el tractament antimicrobià més eficaç, empíric si és davant alta sospita de estafilococs, o dirigit quan ja es disposa d’identificació precisa i d’estudi de sensibilitat als antibiòtics mitjançant l’antibiograma. Afortunadament el camp dels antibiòtics enfront de cocos grampositius s’ha ampliat molt en l’última dècada i a més de la cloxacilina, la clindamicina i els glicopèptids tradicionals (vancomicina, teicoplanina), avui comptem amb noves molècules capaces de sobrepassar les resistències (SARM) i alguns mecanismes de virulència (toxines, proteïnes), com són linezolid i tedizolid, daptomicina, tigeciclina, dalbavancina, ceftarolina.

P. Com millorar el grau d’adherència al tractament en infeccions estafilocòcciques greus?

R. El grau d’adherència, compliment apropiat i la fidelitat a les mesures de prevenció i tractament de les infeccions estafilocòcciques greus depèn dels equips mèdics, d’infermeria, de tot el personal sanitari i no sanitari que treballen en una determinada sala, quiròfan, hospital o departament de salut. S’ha demostrat també en diversos estudis que la presència d’infectòlegs clínics als hospitals millora l’assistència del procés de bacterièmia disminuint la mortalitat de la mateixa, optimitzant l’adequació del tractament antibiòtic eficaç, fent que el temps fins a la seva instauració sigui més curt i regulant el nombre de proves complementàries per a l’estudi de detecció i control del focus d’origen infecciós; específicament, l’actuació de l’infectòloeg ha mostrat un millor maneig de la bacterièmia estafilocòccica i la reducció de la morbimortalitat directament relacionada amb la mateixa.

LeS FRASES

A Espanya, la xifra de morts per infeccions vinculades a l’assistència sanitària és de 3.200 a l’any”

La presència d’infectèlegs clínics als hospitals millora l’assistència en bacterièmia”

Twitter
Suplementos y Especiales