La troballa d’una versió del bacteri Escherichia Coli (E. coli) que s’ha mostrat resistent al tractament amb colistina en una pacient de 49 anys als Estats Units ha fet saltar, de nou, les alarmes entre la comunitat científica.
Encara que no és infreqüent trobar-se amb bacteris resistents a diferents antibiòtics, el fet que aquesta pacient no s’hagi beneficiat d’un tractament tan agressiu sembla un nou pas cap a un panorama en el qual els antibiòtics seran cada vegada menys eficaços. De la pacient se sap que era una dona vinculada al Departament de Defensa dels Estats Units i que no havia sortit d’aquest país en els últims cinc mesos. Així mateix, el Departament de Salut de l’Estat de Pennsylvania assegura que no s’ha confirmat que aquesta pacient sigui resistent a tots els antibiòtics.
Com explica Alex Soriano, del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic de Barcelona, la particularitat d’aquest microorganisme és que conté un gen denominat mcr-1, que modifica l’estructura del bacteri i impedeix que la colistina pugui exercir el seu efecte bactericida. A parer d’aquest expert, la clau d’aquest mecanisme de resistència és que es troba en un fragment d’ADN que pot transmetre’s amb facilitat d’un bacteri a un altre i això podria causar una ràpida diseminacion d’aquesta resistència.
Els científics que van identificar aquest microorganisme han publicat un article en la revista Antimicrobial Agents and Chemotherapy en el qual afirmen que aquesta troballa “anuncia l’emergència d’un bacteri veritablement resistent a totes els fàrmacs”. I, a més, assenyalen que si “l’enterobacteri resistent als carbapenems (ERC)”, considerat un “bacteri malson” pels científics, “adquirís resistència a la colistina, seria impossible de combatre”.
Un dels aspectes clau de la notícia és que aquest microorganisme fos resistent a la colistina. Com assenyala José Ramón Azanza, especialista en Farmacologia de la Clínica Universitat de Navarra (CUN), aquest és un antibiòtic “molt antic que s’empra quan hi ha bacteris Gram-negatius, com és el cas de la E. coli, que no responen a altres tractaments”.
Encara que, com apunta aquest expert, “precisament l’E. coli no és dels bacteris més hàbils en desenvolupar resistència als antibiòtics, també és cert que cada vegada es detecten més resistències en aquest tipus d’organismes”.
La colistina és un antibiòtic d’última línia, que s’emprava fa anys però que es va descartar perquè “a dosis altes pot alterar la funció renal”, apunta Azanza. Però, davant l’increment d’infeccions produïdes per bacteris Gram-negatius multiresistents i l’escassa aparició d’alternatives terapèutiques, ha fet que es torni a emprar com a últim recurs en alguns casos.
Instint de supervivència
És molt complicat anticipar què passarà amb aquest bacteri, si s’expandirà o no. A causa de la major mobilitat de les persones entre països s’han produït problemes de salut globals com l’expansió de la grip aviària per diferents països. Pel que fa a la citada E. coli amb la mutació en el gen mcr-1, encara no se sap quina és la seva capacitat per sobreviure. I seria molt important conèixer la seva capacitat per transmetre’s entre les persones.
Com apunta Azanza, els bacteris són organismes amb una gran habilitat per adaptar-se i desenvolupar resistència a un dels seus principals enemics, com són els antibiòtics. Hi ha diversos mecanismes que empren els bacteris per sobreviure, com assenyala aquest expert. Per exemple, impedeixen l’entrada del fàrmac en el seu interior, modifiquen el lloc en el qual aquest actua, produeixen una sèrie d’enzims que desestructuren el fàrmac o l’eliminen o, fins i tot, desenvolupen una espècie de bomba amb la qual expulsen l’antibiòtic tal qual aquest en el seu interior.
Però, com remarca Azanza, aquesta excel·lent habilitat per defensar-se dels antibiòtics no és l’únic problema. “El pitjor és que incorporen aquestes capacitats al seu material genètic i les transmeten a la seva descendència”, assenyala. Els bacteris poden abocar part d’aquest material genètic a l’exterior, que, al seu torn, pot ser recollit per un altre bacteri, “fins i tot encara que sigui d’una altra espècie”, emfatitza Azanza.
Per un ús més racional
A part de l’habilitat natural dels bacteris per desenvolupar mecanismes d’adaptació als antibiòtics, el creixement de la resistència a aquests fàrmacs està motivat per altres factors. Ángel Gil de Miguel, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Universitat Rei Juan Carlos, assenyala “que es fa un mal ús dels antibiòtics, ja que aquests només han d’emprar-se quan hi ha un procés bacterià identificat”. Tanmateix, un factor que està contribuint a les resistències és la falta d’adherència de molts pacients. “Hi ha pacients que els prenen uns dies i, com es troben millor, no conclouen el tractament”, apunta aquest expert. D’aquesta manera, no només no maten al bacteri, sinó que el fan més fort.
D’altra banda, l’extensió de la perillosa moda de no vacunar-se o vacunar als fills també és un factor que contribueix de forma indirecta a l’aparició de resistències. “Quan s’ha vist, per exemple, que gràcies a la implantació de la vacuna antipneumocòcica en moltes comunitats autònomes, s’han reduït les pneumònies d’origen bacterià”.
El ‘pipeline’ dels antibiòtics
Més enllà de conscienciar sobre l’ús racional dels antibiòtics, és necessari que apareguin nous fàrmacs d’aquest tipus. Encara que l’apartat dels antibiòtics no sol ser molt generós en novetats, recentment ha aparegut dalbavancina. “El gran avantatge d’aquest fàrmac —comenta Azanza— és que es dóna una dosi única i el pacient està cobert per a l’eventualitat de la infecció, un fet molt còmode i infreqüent”. En l’horitzó, “l’any que ve apareixerà una combinació de ceftazidima amb avibactam —afegeix aquest expert—. El primer és un antibiòtic que s’empra amb freqüència, però al que se li afegeix el segon, un fàrmac que inhibeix els enzims que produeixen els bacteris i que fa que aquests recuperin la seva activitat”.
Un portaveu del Centre per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units assenyalava el passat 31 de maig que és probable que hi hagi més persones en aquest país que siguin portadores del bacteri que conté el gen mcr-1.
