“El meu primer desig al llum màgic: que no emmalalteixi cap nen”

PACO ARANGO President de la Fundació Aladina
Temas relacionados:
Herramientas
Madrid
|
16 dic 2016 - 15:00 h
|

Fa uns dies que Paco Arango ens va rebre a casa seva. El que al principi semblava una entrevista normal es va acabar convertint en una lliçó de vida. El seu gos Batman va estar atent al seu costat, com si sabés del que parlava: de la seva història, dels seus “petits guerrers”...I és que la vida de Paco és un anar i venir. No només es conforma amb el cinema, la música i un llarg etcètera... Ajudar els nens amb càncer s’ha convertit en la seva prioritat. Un camí sense tornada per a l’home que ha posat noms i cognoms a la humanització.

Pregunta. Director de cinema, guionista, cantant, empresari.... No obstant, Aladina, és diferent per a tu...?

Resposta. Volia fer voluntariat i no sabia què fer, però necessitava alguna cosa potent. Vaig arribar a l’Hospital Nen Jesús, amb els nens amb càncer, i quan et trobes amb el càncer infantil tens dues reaccions: o surts corrent o tens una sensació de que alguna cosa cal fer. Una activitat setmanal es va convertir en diària. Aladina em va canviar a mi, la meva forma de pensar i les meves prioritats.

P. Molts diuen que ets el geni del llum...

R. És lògic perquè sóc la cara visible. És bo que una fundació tingui una cara. Vaig a l’hospital sempre, i per descomptat si estic és perquè veritablement els nens són els meus fills. Sóc el motor de la fundació, però hi ha molta gent important darrera .

P. Llavors ets com un professional més de l’hospital...

R. Tinc l’empatia per ser una persona d’hospital per tot el que veig, però no sóc personal d’hospital. Nosaltres donem i recolzem, no guarim.

P. Hi ha petits Aladins i Aladines als quals concedeixes desitjos...Altres vegades no és possible...

R. Jo tinc el cor trencat en 400 trossos. És inexpicable. El que millor fa Aladina és acompanyar quan la medicina no aconsegueix les seves metes. Són hores i dies amb les famílies. Però la veritat és que puc dir que he vist miracles, i no em refereixo a gent surant...

P. De fet, sempre has dit que et consideres...

R. Mag!

P. M’ho has tret de la boca... Ho tens clar, no?

R. Sóc mag de debò, de debò! M’encanta la màgia i és una de les meves grans aficions. És molt divertida, i amb els nens ja ni t’explico.

P. Ara invertim la pregunta, si tu poguessis demanar desitjos al llum... Quin serien els teus tres desitjos?

R. Que no emmalalteixi cap nen. El segon, que els pares no perdin les ganes de viure i la fe quan mor el seu fill. I el tercer, que em deixin explicar les meves històries amb el cinema, perquè així recapto diners.

P. Tu portes molts anys humanitzant...

R. No hi ha cap manual escrit i tots poden donar les seves opinions, però de vegades la humanització comença amb les infermeres. La humanització no està només en allò que es veu. Els professionals dedicats a aquests nens cal acaronar-los també. Que els professionals sanitaris estiguin bé és molt important.

P. Ho comentaves abans, parlar de Paco Arango és parlar de cinema i televisió també...

R. ‘El que de debò importa’ és la meva última pel·lícula. S’estrena el 15 de febrer. La vaig rodar a Canadà, én anglès però està ja traduïda a l’espanyol. És d’un home que té el do de guarir i no ho sap. El meu somni és tenir el do de guarir, per tant, com no puc fer-ho vaig fer la pel·lícula. És 100 per cent benèfica per a nens malalts que estan en campaments.

P. Com podem ajudar?

R. Sent soci, amb dos, tres, quatre...euros al mes. També poden col·laborar enviant ACHUCHÓN al 28014 és un euro. A la pàgina www.fundacionaladina.org, tenen tota la informació. El meu correu està a la pàgina i contesto a tots. Poden arribar a formar part d’una família que li ‘està donant’ molt dur al càncer infantil.

P. Una carta als Reis Mags...

R. Els demanaria poder acabar de pagar la UCI del Nen Jesús, perquè ens queda la ‘friolera’ de 600.000 euros per poder fer nous projectes, i per descomptat, salut per als nens.

Píndoles

Per a molts ets un heroi, però... Qui és el teu heroi? Qualsevol que faci el bé desinteressadament i no ho digui.

A qui li donaries un achuchón? A tothom.

Una assignatura pendent? Doncs en tinc moltíssimes d’assignatures pendents. Estic amb tres projectes en Aladina, i dos pelis que són bombes.

Twitter
Suplementos y Especiales