El repte dels trasplantaments HLA és passar de sobreviure a guanyar QdV

Els avanços en aquests trasplantaments han demostrat que hi ha un augment de l’esperança de vida
Herramientas
Málaga
|
10 mar 2017 - 15:00 h
|

Els trasplantaments haploidèntics (HLA) estan millorant la supervivència dels pacients, no obstant això, el repte actual és “pensar en la qualitat de vida” (QdV), va explicar l’hematòleg de l’Hospital Universitari de Donostia, Carlos Vallejo, al congrés anual del Grup Espanyol de Trasplantaments Hematopoiètics (GETH), organitzat a Màlaga.

Històricament, un pacient tenia dues opcions: rebre un trasplantament d’un germà o d’un donant compatible que figurés en els registres globals. Però amb la tècnica HLA —amb la qual la compatibilitat és solament del 50 per cent— més un tractament profilàctic, els malalts tenen més possibilitats de rebre un trasplantament.

El president de la Societat Europea de Trasplantament de Medul·la Òssia, Mohamad Mohty, va recordar a GM que “després de mig segle de trasplantaments, el seu progrés ha anat augmentant, sobretot perquè moltes malalties hematològiques no tenen cura i els procediments estan sent cada vegada més segurs gràcies a que la seva toxicitat, les comorbiditats i la mortalitat s’estan reduint”.

A Espanya també han augmentat aquests trasplantaments segons va ressaltar el president del GETH, Carlos Solano. “El Grup Espanyol de Trasplantament Haploidèntic ha recollit ja dades de 300 pacients, però solament en 2016 ja es van fer 250, segons l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), una xifra que es va duplicar respecte a 2015 i que demostra que la tècnica és adequada i poc tòxica”.

L’impacte de l’EIRC

Una de les problemàtiques després de la intervenció és la malaltia de l’empelt contra hoste crònica (EIRC), que té una incidència entre el 30 i el 80 per cent en els pacients després del trasplantament. Carlos Vallejo i Mohamad Mohty van abordar aquest tema en una conferència organitzada per Sanofi Genzyme.

L’EIRC es pot manifiestar a qualsevol moment a partir del segon mes i fins als dos anys per mitjà de complicacions cardíaques o renals.

Encara que no existeix un medicament concret per a aquesta dolència, es pot tractar administrant corticoides i ciclosporina A o tacrolimus, i en els casos més greus es recorre als immunodepresors (ATG), que poden frenar l’avanç de la cronicitat i són molt rellevants tant per a Vallejo com per a Mohty. Vallejo va assegurar que “com més crònica sigui l’EIRC, menors seran les possibilitats de recaure, però evidentment no és bo tenir-la avançada”.

Mohty va parlar de la importància de “baixar la dosi d’esteroides i controlar els efectes secundaris dels immunosupresors” i també va alertar sobre l’envelliment de la població: “sabem que les malalties hematològiques afecten a la població major, i aquesta està creixent molt”.

Twitter
Suplementos y Especiales