“La sanitat pública hauria d’estar regida per criteris de màxims”

JUAN ANTONIO CORBALÁN Metge i ex jugador de bàsquet del Reial Madrid
Temas relacionados:
Herramientas
Madrid
|
10 mar 2017 - 15:00 h
|

Porta tota una vida de blanc. Com a jugador de bàsquet va vestir la samarreta del Reial Madrid i ara exerceix com a especialista en medicina esportiva a Vithas Internacional. Juan Antonio Corbalán no viu del passat i ha decidit gaudir del present. No sent nostàlgia, malgrat els èxits del seu Madrid, que recentment conquistava la seva quarta Copa del Rei consecutiva.

Pregunta. Portes una vida donant assistències. Abans en bàsquet, ara sanitària. Quina et satisfà més?

Resposta. Jo sóc del moment que em toca viure. La vida cal saber aprofitar-la. És veritat que l’etapa esportiva va ser molt bonica i a mi em va marcar enormement. No obstant això, assumeixo les meves limitacions i els meus anys i em trobo bé en la pell en què estic ara.

P. Quin èxit és més gran: una medalla olímpica o un títol de Medicina?

R. És més gran una medalla olímpica. És el meu major assoliment socioesportiiu, però hi ha coses que et poden causar el mateix plaer.

P. Has exercit les teves dues grans passions, el bàsquet i la medicina, quin somni et queda per complir?

R. Em queda per complir el demà. Com diu Simeone, cal anar “partit a partit”, que sembla que ho ha inventat ell, però ja es va inventar fa molt temps. Cal jugar cada minut. No penso en el que em queda per fer, sinó en el que puc fer i en el que em ve de gust fer.

P. Com va influir la teva carrera d’esportista en la de metge?

R. He après en l’esport tot el que sóc. Vaig començar a jugar al bàsquet als 9 o 10 anys i he viscut tota la vida en equip. M’ha marcat. Sóc molt afortunat de jugar en el club que vaig estar, internacional amb el meu país i els companys que he tingut han estat una escola permanent.

P. Ha canviat això? Abans estudiaven més els jugadors?

R. Estudiàvem més abans perquè el professionalisme era menor. Guanyàvem diners per permetre’ns certs luxes que als 18 o 20 anys ningú es podia permetre però sabies que allò no et donava per solucionar una vida. Tots ho enteníem com alguna etapa passatgera. Uns altres no estudiaven perquè no havien estudiat abans i els estudis no els pots fer quan vulguis.

P. Diuen que la medicina esportiva sempre va un pas per davant, a vegades com a cosa bona i a vegades com a cosa dolenta, és així?

R. La medicina esportiva no és més que medicina. La gent pensa que en la medicina esportiva hi ha un nínxol de coneixement que està solament a l’abast dels esportistes professionals. Sí és veritat que determinades pautes d’excel·lència que no són necessàries per a la vida normal poden estar situades dins del que en diem medicina esportiva. Per buscar l’excel·lència amb els límits permesos o per passar aquests límits amb el dopatge.

P. Després de tots aquests anys, què no acceptes?

R. El que no m’agrada és la gent que enganya sistemàticament, la corrupció, la maldat programada... És el que no accepto.

P. En aquest sistema que és el nacional de salut, com es complementen la sanitat pública i privada?

R. M’agradaria que es complementessin encara millor. Hi ha coses que igualen les societats. Si jo tingués poder i capacitat de decisió, tothom tindria les mateixes oportunitats en educació i en sanitat. L’educació pública i la sanitat pública haurien d’estar regits per criteris de màxims i desafortunadament no és així. Cada vegada se li treuen més recursos ambdues i això va en detriment de la igualtat social.

P. Sents nostàlgia quan veus els èxits que està aconseguint el Reial Madrid en bàsquet?

R. Nostàlgia no. Els raves cal comprar-los quan passen a vendre’ls. M’alegro molt que aquests nois tinguin aquest moment tan bo. Són cinc anys d’un nivell molt alt, recuperant una època històrica del Madrid que allà on anava, no vull dir que guanyés sempre el torneig, però era favorit. Això s’ha recuperat amb Laso.

PÍNDOLES

Un color: el blau.

Un llibre: ‘El nom de la rosa’.

Un jugador de bàsquet: Sergio Llull.

Una ciutat: M’agrada el sud tant d’Espanya com d’Itàlia i de França.

Twitter
Suplementos y Especiales