Més inversió en cuidadors per afrontar el repte de l’envelliment

El 2064 es preveu que la despesa en cronicitat sigui 47 vegades major que en l’actualitat
Herramientas
Barcelona
|
08 sep 2017 - 15:00 h
|

El sistema sanitari no està reaccionant amb els suficients reflexos al repte de l’envelliment

Les polítiques allunyades de la sanitat (com la despesa en pensions) poden influir en la salut de les persones

La població envelleix a passos engegantits. Un èxit des del punt de vista humà, però tot un repte per al sistema sanitari dels països occidentals. Així ho han exposat els ponents de la taula “L’envelliment de la població a Europa: una reflexió de les intervencions en salut i de política social”, emmarcada en les XXXVII Jornades de l’Associació d’Economia de la Salut, celebrades a Barcelona.

Com va assenyalar Roberto Nuño, cap d’Innovació en Salut a la Deusto Business School, “l’any 2064 el grup de població més nombrós a Espanya seran les dones de 85 anys o més”. D’aquesta manera, s’estima, va afegir aquest expert, “que la despesa en cronicitat sigui 47 vegades major que en l’actualitat”. Però el sistema sanitari no està reaccionant amb els suficients reflexos a una realitat present (envelliment i cronicitat) que serà molt més important en el futur. “El pressupost sanitari encara està excessivament bolcat als grans hospitals, però les necessitats són i seran més de cura que de curació”, va afegir Nuño. És a dir, va indicar aquest expert, caldria apostar més pels serveis sanitaris i d’atenció als domicilis.

Així mateix, a Espanya no és senzill avaluar si s’estan fent els deures al ritme adequat. Com va destacar Josep Figueras, de l’Observatori Europeu en Polítiques i Sistemes de Salut de l’OMS, al nostre país es dedica “entre el 2 i el 5 per cent del Producte Interior Brut”, però no es pot precisar més, perquè la despesa en persones grans “no està adequadament quantificada”. Aquest expert va insistir en la necessitat d’implementar solucions imaginatives per prevenir la dependència. “Per exemple, la jubilació retardada o informar més sobre hàbits que promouen la salut, ja que sabem que la càrrega de malaltia està determinada per factors de risc que són prevenibles”, va destacar aquest expert.

De guarir a cuidar

Nuño va destacar que per virar en l’adreça adequada seria necessari combatre l’excessiva fragmentació de l’atenció sociosanitària, la qual cosa milloraria la continuïtat i la coordinació entre nivells. I va comentar l’experiència d’un model de cures pal·liatives integrades a Colòmbia, “que va aconseguir una reducció del 35 per cent dels costos en l’últim trimestre de la vida”.

Una altra de les ponències relacionades amb l’envelliment va ser la de Mauricio Avendaño, del Kings’ College & Harvard School of Public Health. Aquest expert ha estudiat la influència del retard de l’edat de jubilació a Regne Unit en la salut mental de les dones. “D’aquesta manera, volia comprovar l’efecte d’una política pública allunyada de la sanitat en la salut de les persones”, va comentar. Com va explicar Avendaño, en els anys noranta, el govern d’aquest país va retardar l’edat de jubilació. D’aquesta manera, actualment, les dones nascudes l’any 1953, per exemple, es jubilen set anys més tard que les dones nascudes el 1949. “Partíem de la hipòtesi que el treball té un efecte protector sobre la salut mental, perquè ajuda mantenir contacte amb altres persones, entre altres factors”, va comentar Avendaño. Però els resultats de l’estudi mostren el contrari. “Les dones que es jubilaven més tard tenien majors índexs de depressió”. Sense entrar en les possibles causes d’aquest major índex de depressió, Avendaño va remarcar que aquest estudi assenyala la influència que poden tenir en la salut les polítiques públiques que no estan directament relacionades amb el sistema sanitari.

Twitter
Suplementos y Especiales