Un dels principals problemes en el tractament de l’esquizofrènia és la falta d’adherència al tractament, degut, sobretot, “a una falta de consciència de malaltia en els pacients”, diu Celso Arango, director científic del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental. Una falta d’adherència que és el millor predictor de recaigudes “amb molta diferència”, assegura.
Per això, tant Arango com Benedicto Crespo-Facorro, cap de la Secció de Psiquiatria de l’H. Universitari Marquès de Valdecilla, han assenyalat com a important l’arribada de la formulació injectable per via intramuscular de aripiprazol. D’administració mensual —la vida mitjana d’absorció del fàrmac és de 28 dies—, la nova formulació ha demostrat prevenir les recaigudes a llarg termini en més del 90 per cent dels pacients, que es mantenien estables al final dels assajos clínics. Encara que és complicat avaluar en quin percentatge augmenta l’adherència aquesta nova formulació, comercialitzada com Abilify Maintena per Lundbeck i Otsuka, existeixen estudis en mirall als Estats Units que demostren que pacients que van canviar el seu tractament amb un antipsicòtic oral per aquest nou fàrmac van veure reduïdes en deu vegades les taxes d’hospitalització psiquiàtrica en 3 mesos.
Pel que fa a com canviar el tractament a pacients ja controlats amb antipsicètics orals, els experts han assenyalat que hi ha un “període de solapament entre els dos fàrmacs de 14 dies per mantenir els nivells plasmàtics estables” i que, si bé la FDA permet el pas de qualsevol antipsicòtic oral a aquesta formulació injectable, la EMA especifica que caldria canviar primer del antipsicòtic que estigui prenent el pacient a aripiprazol oral i d’aquí a la nova formulació. Crespo-Facorro ha incidit en el fet que la molècula sigui un agonista parcial, capaç de frenar l’excés de dopamina (DA) a nivell mesolímbic i que augmenti els nivells de DA a la via mesocortical i actui com antagonista sobre els receptors serotoninèrgics. A diferència d’altres fàrmacs, “aripiprazol frena els símptomes positius i a més millora els símptomes negatius”, ha emfatitzat. A més, en ser un agonista parcial, desapareixen efectes secundaris característics com els símptomes parkinsonians o l’augment de la prolactina.
