br
Implantar i desenvolupar mesures que contribueixin a la millora de l’accessibilitat dels medicaments, el seu ús adequat i segur per contribuir a la qualitat assistencial i la sostenibilitat del sistema sanitari figura entre els principals objectius del Servei Català de la Salut (CatSalut) pel que fa a polítiques farmacèutiques. Debatre i reflexionar en torn a aquests temes va ser la finalitat de la Task Force de Polítiques Farmacèutiques Innovadores per l’Accés i el Finançament de Nous Medicaments, una jornada de la qual es va celebrar a Barcelona la quarta edició, organitzada pel CatSalut, amb convidats experts en la matèria d’Anglaterra i Holanda, que van compartir les experiències desenvolupades a aquests països.
Josep Maria Padrosa, director del CatSalut, va destacar a l’acte inaugural que l’objectiu de l’Administració és buscar l’equilibri entre l’accés a la innovació i la sostenibilitat del sistema de salut. En aquest context, va declarar que “l’aparició de nous fàrmacs de cost elevat ens obliguen a pensar en noves fórmules que siguin innovadores respecte a l’accés i el finançament d’aquests medicaments, una idea que ja està contemplada al Pla de Salut de Catalunya”.
Iniciatives estrangeres
La present edició va comptar amb Martin van der Graaf, secretari del Consell Assessor Científic de la Direcció de Seguretat en Salut Holandesa, i Chris Henshall, consultor independent en matèria de salut i investigació, i professor en el Health Economics Research Group de la Universitat de Brunel (Londres). El primer va explicar la història del National Health Service (NHS) des de la seva creació l’any 1948, el naixement i funcions de l’Institut Nacional d’Excel·lència Clínica (NICE), així com les principals novetats de la recent reforma sanitària. Respecte al tema de polítiques farmacèutiques innovadores va comentar que l’any vinent hauria d’entrar en vigor el sistema conegut com a Value-Based Price, consistent en determinar el preu i reemborsament dels nous medicaments en funció del valor que aporten, no tan sols pel seu cost i la seva efectivitat, sinó també pel seu impacte social i econòmic. Per la seva banda, Van der Graaf va mostrar les característiques del sistema sanitari holandès, caracteritzat per un finançament públic i una prestació de serveis privada, on les empreses d’assegurances competeixen per a atreure els contribuents.
Risc compartit
En l’àmbit de polítiques innovadores per a l’accés i el finançament de nous fàrmacs, a Catalunya destaquen diversos programes d’harmonització farmacoterapèutica, alguns de molt recent creació. Antoni Gilabert, gerent d’Atenció Farmacèutica i Prestacions Complementàries del CatSalut, els defineix com un cercle virtuós de tres passes: “Quan arriba una innovació, l’avaluem, la posicionem, mirem quin és el seu valor afegit, quina és la relació cost-efectivitat, la comparem amb les alternatives existents per a comprovar si és millor del que tenim… Tot això seria el primer pas. El segon és mesurar resultats, fer un seguiment dels tractaments per conèixer quins resultats estan produint aquests fàrmacs. El tercer pas és el finançament, amb la introducció de polítiques de finançament innovadores, les quals són les que ens permeten compartir amb el laboratori fabricant la incertesa i el risc d’aquesta incertesa. Davant un nou medicament molt car, existeix incertesa respecte al fet que no tots els pacients respondran al tractament. El que fem és compartir el risc amb el laboratori, de manera que l’Administració aprova un nou medicament i dóna l’accés, però les dues parts comparteixen els riscos mitjançant un acord on es determina que el finançament anirà en funció dels resultats que es produeixin. Si els resultats són negatius, el cost del medicament serà inferior que si els resultats són positius”.
Fa dos anys es va signar el primer acord de risc compartit amb un medicament per a tractar el càncer de pulmó, el gefitinib. En primer lloc es va aplicar a l’Institut Català d’Oncologia (ICO).
Com l‘experiència va ser positiva, es va estendre a tots els hospitals comarcals que depenen de l’ICO.
Actualment ja són quatre els acords de risc compartit signats amb companyies farmacèutiques, amb medicaments pel càncer cerebral, l’artritis reumatoide i amb un test diagnòstic, a més del citat amb el gefitinib.
Segons Gilabert, els resultats d’aquesta iniciativa, de moment, són molt bons: “Al final, el que volem és deixar de parlar de despesa farmacèutica per parlar d’inversió farmacèutica. Es tracta de mesurar els resultats i buscar la retribució i la recompensa a la innovació que fan els laboratoris farmacèutics a través d’aquests resultats”.
Model exportable
Catalunya ha estat pionera amb aquests programes d’harmonització farmacoterapèutica, una idea que altres comunitats autònomes han valorat positivament i han començat a aplicar. “De fet –comenta Gilabert-, fins i tot compartim amb altres comunitats els resultats de les avaluacions. A més, amb el Ministeri de Sanitat, hem liderat una iniciativa encaminada a veure si aquesta harmonització podria ser extensiva a tot el país”.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va clausurar la jornada amb un discurs al qual va subratllar que sense innovació no hi ha progrés. “És inqüestionable la necessitat imperiosa d’innovació en general –va declarar-, sobretot al nostre àmbit d’innovació farmacoterapèutica. Per nosaltres és indiscutible l’accés a medicaments innovadors que signifiquen millores per a la salut dels ciutadans”.
L’objectiu és buscar l’equilibri entre l’accés
a la innovació i la sostenibilitat del sistema
Boi Ruiz: “És inqüestionable
la necessitat imperiosa d’innovació”
