ENTREVISTA/ Diagnòstic d’un expert en sistemes de salut

br

JORDI MONTANER Barcelona | miércoles, 27 de marzo de 2013 h |

Balla dia sí dia també amb el poder, tant a Madrid com a Barcelona, seguint la música, però sense perdre de vista la realitat internacional i els trasbalsos dels mercats. És aquest coneixement de la realitat econòmica el que converteix a Guillem López Casasnovas en peça insubstituïble de l’engranatge polític-econòmic. Tothom l’escolta, i el seu tarannà diligent, asserenat, es fa escoltar; no és un teòric de fer volar coloms a propòsit de la gran crisi, i per això somriu com una guilla vella quan els coloms fugen espantats. Sap perfectament perquè fugen…

Pregunta. Faci de metge: ¿quin diagnòstic s’escau al Sistema Nacional de Salud?

Respuesta. El problema principal és que no es posa en valor cap de les seves essències… Ni és un sistema, ni és nacional, ni és de salut. Si fos un sistema, tindria una articulació clara i coherent, que no té. L’aspiració nacional va per barris, cadascú ho interpreta de manera diferent; i es diu de salut, però en realitat és de serveis sanitaris.

Des que es varen generalitzar a totes les Comunitats les competències sanitàries el 2001, s’han creat 17 mini-serveis regionals amb una dinàmica molt polititzada. Hi ha, en aquest sentit, tres estils de fer política sanitària: popular, socialista i diguem ‘nacionalista’ basca o catalana, tres formes de gestió amb un component ideològic que mai passen per cap avaluació objectivada basada en l’evidència. A Andalusia, per exemple, provisió pública vol dir producció pública. A Catalunya, vol dir també concertació amb entitats privades; i a Madrid o València s’estén a les concessions administratives de caràcter privat… Arreu pesen més els prejudicis polítics que les anàlisis de cost i efectivitat.

P. A Catalunya tenim també una llarga tradició de mutualitats.

R. Heretada del passat. Som la comunitat amb més treballadors autònoms que, fins fa relativament poc, no estaven coberts per l’assistència sanitària de la Seguretat Social. Les mútues van sorgir en part per atendre aquesta població.

L’actual Servei Català de la Salut consta d’una xarxa de utilització pública (XHUP) amb hospitals concertats i de l’ICS. A primària, l’ICS predomina per damunt de 14 entitats d’auto-gestió. Els concerts absorbeixen un 60 per cent de l’activitat hospitalària de la XHUP, sense que aquesta gestió ‘privada’ suposi en cap cas un afany de lucre… Podríem dir que és la marca de la sanitat catalana, que no ofereix dividends a socis externs als propis professionals.

P. Vostè els assessora tots, els uns i els altres, tan de la dreta com de l’esquerra… ¿No li resulta difícil?

R. Vaig començar assessorant la Generalitat en temps del conseller Laporte. Jo arribava de fer una tesi doctoral a la Universitat de York, considerada cap i casal de l’economia aplicada a la salut, i pels anys 80 semblava interessant començar a parlar de sistemes sanitaris sostenibles financerament i solvents en assoliments de salut… Des d’aleshores, he estat assessor de tots els governs que han passat per la Generalitat. També de Madrid, interrompudament des de l’època Romay de Becaria i encara avui amb la ministra Mato. Sempre gratia et amore, sense cobrar res, ni dietes, però entenent retornava així beneficis de part dels ajuts públics amb els que vaig estudiar…

P. ¿Per vocació?

R: Entenc que per ofici. Sóc catedràtic d’economia aplicada a la Pompeu Fabra. El meu sou és universitari, però la meva feina no és tant sols seure a un despatx fent anàlisis econòmics, escrivint articles o fent conferències, sinó intentant traduir els estudis en presa de decisions.

P. ¿I els polítics li fan cas?

R. A Catalunya diria que un 80 percent dels cops, a Madrid potser un 20… I és que de vegades, el conseller o el ministre em demana una opinió, l’estudia i objecta que és molt difícil de portar-la a la pràctica… Això és legítim ja que ells i no jo assumeixen responsabilitats últimes davant dels electors. En tot cas m’honora que vulguin conèixer la meva opinió.

P. ¿Quin és el seu paper al Banc d’Espanya?

R. Des del 2005 en sóc conseller de govern. Responsabilitat que exerceixo per un període de sis anys renovables només un cop. M’han renovat el 2011 i seguiré doncs com a conseller fins al 2017. Som sis consellers, dos dels quals, no jo, composen la comissió executiva. Com a economista em permet analitzar la realitat econòmica financera des d’un observatori privilegiat i aconsello el millor que sé tot i la complexitat i dificultat de la situació.

P. La crisi ofega. ¿Creu que ens en sortirem?

R. Per dir-ho clar i català: no en tinc ni idea de quan ens en sortirem… El futur de l’economia espanyola ara no és pas en mans dels espanyols. Vam patir una davallada forta (dip) que tothom creia que era conjuntural i momentània. Després, en comptes de recuperar, vam patir una altra davallada (double dip) que ens ha acabat enfonsant. S’ha perdut tota l’empenta de creixement econòmic i ara mateix sols no ens en sortim. Hem estat objecte d’un rescat bancari de 47.000 milions d’euros que no suposen una intervenció directa, però que condicionen força el nostre rumb. El ministre De Guindos, de fet, ha d’estar molt més pendent dels memoràndums de Brussel•les que de les decisions de La Moncloa. Diguem que Europa no ha entrat a la cuina de la política econòmica, però ha marcat el nostre menú: dieta rigurosa… Calen inversió i consum. Com que aquests no poden venir de l’interior, només ens resta l’exterior: exportació, turisme i recuperar per la nostra competitivitat inversió estrangera.

P. ¿El rescat ens sortirà car?

R. L’interès es del 0,75 per cent; és, per tant, ben bé una ajuda. Aquest rescat era necessari, però no resulta suficient per a la recuperació. Si no som capaços d’atraure inversió i consum no podrem recuperar l’economia.

“La marca de la sanitat catalana és que no ofereix dividends a socis externs als propis professionals”

“La meva feina comporta constantment traduir els estudis en presa de decisions”

Guillem López Casasnovas és una autoritat econòmica internacional. Llicenciat en Economia i Dret a Barcelona, doctorat a York, López Casasnovas ha presidit des del 2007 i fins al proper congrés de Sydney (juliol d’enguany) la International Health Economics Association (IHEA), a més de fundar i dirigir el Centre de Recerca en Economia de la Salut (CRES), que ha assessorat governs a casa i també a fora (Argentina, Brasil, Costa Rica, Perú). Ha col·aborat amb tots els governs de la Generalitat i amb governs estatals tant d’un signe com d’un altre, assessorant a més comissions, grups consultors o comitès d’experts. Diu tenir “l’antena constantment posada” en temes de recerca, despesa social, política fiscal i millora de la gestió de les administracions públiques… D’altra banda, aquest catedràtic de Barcelona d’orígen menorquí (Ciutadella) s’ha prodigat sovint en entrevistes i articles als mitjans de comunicació, sempre fent servir un to pedagògic, una anàlisi comprensible dels espinosos afers econòmics i administratius… “Aquesta feina aporta un valor afegit als coneixements que he adquirit, però no entendria ser catedràtic d’economia aplicada sense una implicació de cara a la realitat i mirant sempre de millorar el benestar de les persones.”