FOXM1 i CENPF prediuen l’evolució en càncer de pròstata

L’activació anòmala d’aquests gens condueixen a formes més agressives
Temas relacionados:
Herramientas
|
16 may 2014 - 16:00 h
|

En una proporció important de pacients el tumor de pròstata té un comportament poc agressiu, que no compromet la salut ni la qualitat de vida de l’afectat. La supervivència és força elevada, doncs segons dades del Pla Director d’Oncologia, el 84 per cent dels pacients segueixen vius cinc anys després del diagnòstic. No obstant això, és necessari identificar aquells casos que presenten càncer agressiu —al voltant del 30 per cent dels tumors tenen una evolució virulenta— i predir així quins casos seran clínicament rellevants i potencialment letals.

En aquest sentit, un estudi de la Universitat de Columbia de Nova York, en col·laboració amb l’Institut Català d’Oncologia-Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (ICO-Idibell), ha identificat mutacions en dos nous gens que condueixen a formes més agressives de càncer de pròstata. Es tracta de FOXM1 i CENPF, que s’activen de manera anòmala.

El treball, realitzat per Àlvaro Aytes sota la direcció de Cory Abate-Shen, directora del Herbert Irving Comprehensive Cancer Center de la Universitat de Columbia, s’ha publicat en el darrer número de la revista Cancer Cell. La Comissió Europea, a través de les accions Marie Curie del 7è Programa Marc, ha estat la font de finançament d’Àlvaro Aytes per al desenvolupament del projecte, en col·laboració entre els grups de Biologia de Sistemes i Quimioresistència de l’ICO-Idibell i la Universitat de Columbia, a Nova York.

Actualment s’han posat en marxa estudis preclínics per determinar quins tractaments o combinacions de fàrmacs són més eficaços per a combatre activació anòmala dels gens FOXM1 i CENPF. Així mateix, en un futur proper, identificar la presència o no d’aquests biomarcadors en un pacient concret permetrà oferir un tractament individualitzat, més eficaç i amb menys efectes secundaris, segons remarquen els investigadors.

Un aspecte destacable i nou d’aquest treball és que s’han emprat algoritmes informàtics per generar xarxes de les interaccions entre les molècules que es generen específicament en el càncer de pròstata. Josep Ramon Germà, adjunt a la Direcció de coneixement de l’ICO, ha explicat en roda de premsa que la troballa “obre grans expectatives”. “Fins ara es disposava de pocs factors de pronòstic que indiquessin si un malalt tindrà un tumor agressiu o no”, va dir.

Nous tractaments

En el terreny terapèutic, són varis els avanços terapèutics que s’estan experimentant per lluitar contra un dels tumors de pròstata més avançats, el resistent a castració.

Fàrmacs com enzalutamida o abiraterona aconsegueixen disminuir el risc de progressió radiològica en aquests pacients de mal pronòstic i reduir l’inici de la quimioteràpia, així com millorar la supervivència.

Epidemiologia

El càncer de pròstata és el més freqüent en els homes —suposa el 20 per cent de tots els tumors masculins—, fortament associat a edats avançades. La majoria de casos es diagnostiquen entre els 70 i els 80 anys, i el progressiu envelliment de la població ha fet que sigui un dels tumors que més ha augmentat. La incidència és d’uns 60 nous casos per 100.000 habitants i any. A Catalunya es donen prop de 5.000 casos nous l’any i, a tota Espanya, uns 25.000.

e-planning ad
Twitter
Suplementos y Especiales