La indústria vol donar veu als pacients en l'accés als nous fàrmacs

Experts aposten per un model integral de finançament basat en el pagament per resultats
Temas relacionados:
Herramientas
|
29 ene 2016 - 16:00 h
|

En els darrers temps s’ha parlat molt de la importància d’involucrar el pacient en el procés de producció i comercialització dels nous productes farmacològics. Precisament, fa uns mesos l’Agència Espanyola del Medicament (EMA) anunciava la incorporació dels pacients en diversos comitès, inclòs el de Farmacovigilància (PRAC).Al mateix temps, un informe elaborat per la Comissió de Salut Pública de la UE recomanava adoptar un enfocament conjunt amb tots els agents involucrats en el procés, especialment amb els pacients.

En aquest sentit, durant la jornada “Introducció a l’Accés al Mercat i a les Avaluacions Econòmiques“, organitzada per la patronal de la indústria biotecnològica (Asebio) i Insights in Life Sciences (ILS), diversos representants de la indústria farmacèutica van analitzar el paper que han de jugar els pacients en l’accés a nous fàrmacs. L’objectiu de la jornada va ser proporcionar consells pràctics i informació detallada sobre el complex procés d’accés al mercat espanyol de les innovacions. Tot i que el procés de comercialització d’un medicament és competència de l’Administració central, la gestió recau en les comunitats autònomes. Aquesta descentralització de les decisions “comporta un alt nombre d’agents decisors i influenciadors involucrats en el procés “, tal com va assenyalar Pepi Hurtado, partner d’ILS. En tot aquest procés, tal com va assegurar Hurtado, cada vegada estan tenint més protagonisme els pacients o les societats científiques. De fet, va dir, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris ja compta amb ells per a l’elaboració dels Informes de Posicionament Terapèutic (IPT). “La veu del pacient cada vegada té més força i exerceix més pressió. Anteriorment, era gairebé invisible”, va dir.

Per la seva banda, Laura Pellisé, investigadora del Centre de Recerca en Economia de la Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va posar sobre la taula el debat de si els pacients haurien de tenir més presència en tots els processos de comercialització. Els representants de la indústria van defensar que sí que han de tenir més presència. “Els pacients tenen informació de gran valor però s’hauria d’analitzar amb més deteniment el seu paper en aquest procés“, va apuntar Pellisé. Com a exemple de pacient involucrat en la presa de decisions es va esmentar el model anglosaxó, que recull les opinions dels pacients, tot i que, de moment, no són vinculants legalment.

Durant la jornada es va abordar també la necessitat que les decisions de comercialització tinguin en compte el valor terapèutic de les innovacions, i no només el seu preu. En aquest sentit, des de fa diversos anys s’estan aplicant diferents models de pagament per resultats que, com a finalitat, busquen mesurar els beneficis clínics de les innovacions. Tal i com va assegurar Antoni Gilabert, gerent de prestacions farmacèutiques del Servei Català de Salut (CatSalut), “estem en un moment de canvi de paradigma absolut”. En aquest sentit, va apostar per un model integral que tingui en compte no només el preu i l’impacte del preu dels medicaments sinó també altres factors com són l’accés sostenible a la innovació o com acotar la incertesa que es genera en el procés de recerca de nous fàrmacs per garantir l’accés a la innovació. En aquest sentit, Gilabert va optar per adoptar acords de risc compartit, on “s’ha de buscar el win-win en el que el sector sanitari ajuda als pacients i els inversors recuperen la inversió”. En el nou model de risc compartit, va dir Gilabert, el preu d’un medicament es fixa en funció del seu resultat. “Per innovar en els nous models integrals de finançament cal una visió estratègica; cal harmonitzar i monitoritzar els resultats i compartir riscos“, va assenyalar.

Gilabert va insistir en la necessitat de tenir una visió estratègica, clau per canviar el model vigent.” Un canvi d’enfocament, que ara està en la despesa i l’hem de situar en la inversió”. Perquè això sigui possible, va dir Gilabert, “necessitem superar certs tòpics, no podem continuar amb el model del segle XX”.

Twitter
Suplementos y Especiales