José A. Rodríguez Barcelona | viernes, 17 de octubre de 2014 h |

Una investigació liderada pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha demostrat perquè la combinació de quimioteràpia amb trastuzumab, teràpia selectiva contra receptors HER2, és efectiva per disminuir els tumors d’un subtipus específic de càncer de mama HER2 + que es coneix com a p95HER2. Com assenyala Joaquín Arribas, director de l’estudi i investigador principal del grup de Factors de Creixement del VHIO, “la quimioteràpia fa que s’estabilitzi HER2, que és la diana terapèutica, i, per això, trastuzumab té més fàcil arribar a aquesta diana”. Gràcies a la quimioteràpia, els receptors HER2 s’acumulen a la membrana cel·lular. D’aquesta manera, és més senzill que el fàrmac arribi a ells i pugui tenir un efecte més elevat en les cèl·lules tumorals.

Aquest subtipus de tumor conegut com a p95HER2 afecta aproximadament el 10 per cent de les persones que pateixen càncer de mama. A més d’expresar-se HER2, s’expressa un fragment d’aquesta proteïna, que és p95HER2. Són dues entitats diferents, “com si fossin una antena i el fragment d’una antena”, explica Arribas, que, en presentar-se de forma conjunta, fan que el càncer sigui especialment agressiu. A més, aquest subtipus de tumor és resistent al tractament si només s’aplica trastuzumab, però no quan s’aplica la combinació de quimioteràpia i trastuzumab.

Per esbrinar com funciona exactament aquesta combinació, els investigadors van fer servir dos tumors reals de dues pacients. Un tumor HER2+ però negatiu en p95HER2 i un tumor HER2+ i positiu en p95HER2. I els van implantar a les mames de dos ratolins. “D’aquesta manera, treballàvem sobre models reals, ja que expandíem els tumors però no els modificàvem”, afegeix Arribas. Comparant l’evolució i la resposta al tractament de quimioteràpia més trastuzumab van poder demostrar perquè aquesta teràpia combinada, que és l’estàndard per als tumors HER2+, és tan eficaç en el subtipus p95HER2 . Els ratolins utilitzats van ser els anomenats “avatar”. Aquests són un tipus de ratolins que s’usen com si fossin un mirall del tumor real de les pacients estudiades. Això permet observar com respon el tumor al tractament, però, també “com respondrà en el futur”, assenyala Arribas. Aquesta investigació es troba, com apunta Arribas, “a cavall entre la preclínica i la clinica”. Els resultats del treball han estat publicats recentment al Journal of National Cancer Institute (JNCI). L’estudi ha estat finançat amb una beca de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) en la qual també participa Atanasio Pandiella del Centre d’Investigació del Càncer de Salamanca i altres entitats com la Breast Cancer Research Foundation.

Com explica Arribas, aquests tipus d’investigacions només és poden realitzar en “centres grans, on l’espai d’investigació està molt a prop de l’hospital”. Es tracta d’un factor fonamental, ja que, des que s’extirpa el tumor fins que s’implanta a les mames dels ratolins, no pot passar més de mitja hora.

Actualment s’està treballant en un assaig clínic i comprovant que tots els resultats del laboratori es tradueixen a la pràctica en una millor resposta al tractament per tal de poder oferir el millor tractament en aquest tipus de tumor tan agressiu.

El futur del tractament del càncer

Millorar en la classificació dels diferents tumors i trobar el tractament més adequat per a cada tipus és una de les grans esperances dels especialistes en el camp del càncer, com demostra aquest estudi. “Cada vegada hi ha resultats més positius en la medicina personalitzada i de precisió”, assenyala Arribas. Cada tumor té les seves pròpies lesions genètiques, diferents de les d’altres tumors. “Com més a prop poguem arribar de les lesions genètiques, que són les que fan que el càncer evolucioni, més efectius seran els tractaments”.