L’obtenció de cèl·lules embrionàries diploides a partir d’una pacient adulta de 32 anys amb diabetis tipus 1 demostra que el procés de transferència nuclear somàtica, o el que és el mateix, la denominada clonació terapèutica humana, segueix avançant i es pot realitzar utilitzant cèl·lules adultes. I el que és més, s’apropa a l’aplicació clínica en demostrar que serveix per generar, en aquest cas, cèl·lules beta pancreàtiques.
La prova de concepte l’ha posat sobre la taula l’equip dirigit per Dieter Egli i Mark Sauer, de la Fundació de Cèl·lules Mare de Nova York (EUA), que com publiquen en Nature, durant el procés de transferència del nucli d’un fibroblast de la pacient en un ovòcit enucleat no fecundat van utilitzar un concentrat de virus Sendai per induir la fusió cel·lular, diluït en un mitjà sense calci per evitar l’activació prematura de l’ovòcit. La correcta estimulació es produeix mitjançant polsos elèctrics, enriquida amb un protocol d’optimització a força de puromicina, 6DMAP —que inhibeix l’activitat de les quinases meiòtiques— i inhibidors d’histones desacetilasas, que permet un desenvolupament eficient a l’estat de blastocist i millora el potencial de la tècnica empleada en 2013 per l’equip de Shoukhrat Mitalipov de la Universitat Ciències i Salut de Oregon, que va aconseguir la fita de la transferència nuclear somàtica en humans, a partir de fibroblasts fetals i d’un bebè de vuit mesos amb síndrome de Leigh.
De fet, l’equip d’Egli ja va realitzar fa tres anys el primer intent, i va aconseguir derivar cèl·lules productores d’insulina a partir de pacients amb diabetis, però es tractava de cèl·lules triploides i per tant no vàlides per a una aplicació clínica.
Ara ho han aconseguit per primera vegada a partir d’una pacient, però la constatació que en aquest tipus de reprogramació es va consolidant l’ús de cèl·lules adultes també es recolza en la recent troballa publicada a Cell Stem Cell, de l’equip dirigit per Young Gie Chung, de l’Institut de Recerca en Cèl·lules Mare de CHA Health System (Los Angeles, Califòrnia), que va obtenir cèl·lules embrionàries humanes a partir de dos homes sans de 32 i 75 anys.
Segons el parer d’Ángel Raya, director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), el treball publicat en Nature és la prova que es pot reproduir per un grup independent la generació d’aquest tipus de cèl·lules, confirmant per tant que “no és una tècnica que pugui fer només un laboratori”. És una constatació que, com matisa, resulta tranquil·litzadora per a la comunitat científica.
Així mateix, destaca que el fet que es puguin reprogramar cèl·lules adultes en humans mitjançant transferència nuclear reprodueix l’evolució experimentada per les cèl·lules iPS en el seu moment.
Sense aplicació actual
Ara bé, Raya matisa que el que s’ha aconseguit són cèl·lules beta idèntiques a les del pacient, la qual cosa no vol dir que es puguin utilitzar encara en teràpia. Així, el propi Egli apunta que aquesta recerca suposa estar “un pas més prop de ser capaços de tractar als pacients diabètics amb les seves pròpies cèl·lules productores d’insulina”.
Si bé les primeres possibilitats en teràpia cel·lular en el camp de la diabetis es va iniciar amb l’arribada de les cèl·lules mare embrionàries per continuar amb el desenvolupament de les cèl·lules iPS, en opinió del director del CMRB aquestes cèl·lules derivades d’un pacient adult suposen un pas més, una tercera via.
El debat està servit per triar una de les dues últimes opcions, ja que encara serà necessària molta recerca per arribar a conclusions concretes, però de moment Raya opina que en el cas concret de la diabetis, la teràpia cel·lular “ha perdut manxa”, a causa de l’auge de la robòtica. “S’estan desenvolupant sistemes molt precisos, sense necessitat de cèl·lules; es tracta de bombes artificials de mini-robòtica per detectar la quantitat de glucosa en sang i subministri insulina proporcional. S’estan obtenint grands assoliments”, explica.
