Salut vol millorar en indicadors d’obesitat, sedentarisme i salut mental

La població catalana ha guanyat quatre anys de vida en bona salut, tot i que ha de millorar en els indicadors d’hàbits de vida saludables, sobretot en sedentarisme i salut mental. Una dificultat que haurà de véncer és que no té els diners necessaris per finançar la sanitat, que ha sofert “una infradotació crónica” de recursos, segons el president de la Generalitat, Artur Mas. El repte serà aconseguir aquests objectius de salut i de finançament propi d’ara fins al 2020. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de la 5^a Jornada del Pla de Salut de Catalunya 2016-2020, celebrada a Sitges, amb 2.000 assistents, una cita de referència del sector a Catalunya.

Sota el lema “Fem balanç per seguir avançant” es van presentar els resultats del Pla de Salut 2011-2015 i els grans reptes del Pla de Salut 2016-2020, full de ruta estratègic que haurà d’aprovar el proper govern de la Generalitat a principis del 2016. Dels 27 objectius generals de salut i de disminució de risc previstos al Pla (14 per l’horitzó 2015 i 13 pel 2020), un total de 21 evolucionen favorablement i s’assoliran a un major o menor ritme. Però n’hi ha uns pocs que tenen una evolució més lenta de la desitjada.

Objectius millorables

Boi Ruiz va remarcar que “ens preocupen el futur de l’obesitat, el sedentarisme i el problema de les llistes d’espera”. Acte seguit, el president de la Generalitat, Artur Mas, va afegir que “en salut mental no hem assolit els estàndars i objectius” i que “un repte de futur de primer nivell serà com aconseguir la integració del serveis socials i sanitaris”, per poder atendre millor una població cada cop més envellida i amb malalties cròniques, amb instruments, com el Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària (Piass).

Balanç del Pla 2011-2015

En fer el balanç del Pla 2015, els gestors i tècnics del Departament de Salut van exposar que no s’ha aconseguit reduir ni la prevalença del sedentarisme ni de l’obesitat per sota dels nivells de 2010. Pel que fa al sedentarisme, no s’ha arribat a incrementar un 10 per cent les persones que admeten fer activitat física saludable per setmana (30 minuts al dia), una tendència que cal canviar. I, en relació a l’obesitat, encara més del 50 per cent dels catalans pateixen un excés de pes que cal corregir. Per fer-ho, s’implementaran mesures de prevenció i de promoció de la salut i del Pla Interdepartamental de Salut Pública de Catalunya (Pinsap), implicant altres sectors, a més del sanitari.

En salut mental, no s’ha aconseguit baixar un 10 per cent la taxa de mortalitat per malalties mentals ni mantenir per sota del nivell actual la taxa de mortalitat per suïcidi.

Malgrat aquests indicadors que cal millorar, el Pla de Salut ha produït notables millores en la salut dels catalans, com quatre anys més de vida (2,1 pels homes i 5,7 per les dones); un augment de l’esperança de vida, que ha pujat dels 82,3 anys al 2010 fins als 83,2 anys al 2013, mentre que la mortalitat s’ha reduit un 8,5 per cent. Tot això ha estat possible en escurçar-se en un 10 per cent la taxa de mortalitat per càncer, així com en un 20 per cent la de les malalties circulatòries, amb programes com el Codi infart i el Codi ictus, que han permès disminuir les morts per aquests episodis.

Tot i així, el proper Pla de Salut, que serà continuista, seguirà incidint en la millora de l’abordatge del càncer i de grans àrees terapèutiques com les dels aparells respiratori i locomotor, així com les malalties vasculars, les neurodegeneratives, les transmissibles, les dels infants i adolescents i les minoritàries. També inclourà cinc grans línies estratègiques per millorar el model sanitari, com afavorir que hi hagi persones més informades i que participin en les decisions; fomentar que la salut pública potenciï la intersectorialitat; també que els serveis estiguin integrats per guanyar en accessibilitat i resolució; l’acció conjunta social i sanitària per donar una resposta millor a les necessitats de les persones; i fer que la recerca estigui incorporada a la pràctica assistencial.

Finançament propi

El Pla de Salut s’ha desvetllat com un instrument molt útil per millorar la salut dels catalans, capaç de sobreviure a una legislatura concreta (doncs es planifica per periodes quinquennals) i en circumstàncies econòmiques adverses, com la darrera crisi, segons Ruiz. S’ha fet i ha sobreviscut “en condicions de tensió i dificultats”, a diferència d’altres iniciatives que ho han tingut més fàcil. Malgrat que la viabilitat del sistema sanitari català “no depèn de les nostres finances, sinó d’allò que altres decideixen lluny d’aquí, del nostre esforç fiscal, el Pla de Salut ha esdevingut un instrument indispensable, a més de ser fiable, perquè continuï progressant i assolint resultats”, va subratllar el conseller.

Tant Ruiz com Mas van emfatitzar que aconseguir fons addicionals per finançar la sanitat i les polítiques públiques catalanes és el gran repte de futur d’ara fins a l’horitzó 2020. Ambdós van insistir que la sanitat ha estat infrafinançada històricament. Mas va explicar que “en els últims 25 anys es resolia a base d’endeutar-se de tant en tant”, tot i que això “té un recorregut limitat, com estem veient ara”.

I, en el mateix dia que el Govern espanyol va anunciar l’aportació del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per a pagar les farmàcies catalanes, Mas va precisar que són “uns diners que van cap allà i que tornen cap aquí en forma de crèdit”. Per tot plegat, va mostrar-se contundent, tot dient que “Catalunya es mereix poder fer les coses diferents, no es mereix passar pels tràngols que estem passant, moltes vegades absolutament vergonyants” i “mentre no tinguem el control dels recursos i de la capacitat de decisió semblarà que hem de demanar caritat per aguantar el sistema que, com a país, som perfectament capaços de mantenir i millorar”.

Les autoritats polítiques, així com els gestors i tècnics sanitaris assistents, van lloar, en tot moment, l’èxit participatiu i d’esforç comú tant de la jornada com de la preparació de la proposta del Pla de Salut. Aquesta és fruit de més de 400 accions, amb la participació dels ciutadans a través del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya (CCPC) i 1.300 pòsters elaborats pels professionals, amb experiències de millora del model sanitari i de les quals se n’han premiat algunes. Mas va demanar que aquesta manera de fer “vagi quallant i es vagi estenent a altres esferes del país i, en especial, a la vida política”.